Última parada: la fi d'un camí és l'inici d'un altre

Aquesta última entrada pretén ser una reflexió final sobre el que ha significat l’assignatura per a mi. Un balanç des del primer dia fins l’últim, en el que tractaré de respondre a les següents qüestions: què m’ha aportat? què he après? què he trobat a faltar? què faria diferent?

Vull començar fent menció al meu propi camí de les TIC. Aquesta mateixa assignatura ja l’havia cursat a la carrera d’Educació Infantil, amb això vull dir que la majoria dels continguts que hem tractat al llarg del quadrimestre ja els tenia. Tot i així m’ha servit per fer memòria i renovar alguns coneixements que tenia en l’oblit així com per reforçar i reafirmar els que tenia.

Al llarg de l’assignatura s’han anat tractant temes que han despertat el meu interès, com la Web 2.0 i les xarxes socials, fins i tot m’ha dut a la recerca de fonts bibliogràfiques per donar resposta a molts dels interrogants plantejats.

Vull posar èmfasi en què he anat descobrint, al llarg de l’assignatura, com espavilar-me en alguns aspectes. Amb això em refereixo a que és molt important saber buscar la informació, i saber a qui adreçar-se per informar-se, més que saber-ho tot o tenir un gran coneixement.

Aquesta assignatura, més que haver après coneixements nous, que també, m’ha servit per conèixer-me una mica més. Ha estat un espai per a que descobreixi quines són les meves necessitats, limitacions, curiositats envers les tecnologies.

Quina relació tinca amb les tecnologies? Com m’espavilo quan no sé alguna cosa? A qui em dirigeixo, a on busco, a qui pregunto? Què és el que m’interessa? Quines motivacions tinc? Com em posiciono davant aquesta era tecnològica? Quin ús en faig de les tecnologies?

Aquestes i un sense fi més de preguntes són les que omplen el meu cap de curiositat per saber més, preguntes de les que poc a poc aniré trobant respostes...

Tot el camí fet i après durant aquest quadrimestre no s’acaba amb l’assignatura, sinó que tots els dubtes, reflexions, curiositats que tinc han de fer també el seu propi camí, i per això es requereix temps.

Així doncs, per acabar, faig referència al títol d’aquesta entrada: la fi d’un camí és l’inici d’un altre.