Última parada: la fi d'un camí és l'inici d'un altre

Aquesta última entrada pretén ser una reflexió final sobre el que ha significat l’assignatura per a mi. Un balanç des del primer dia fins l’últim, en el que tractaré de respondre a les següents qüestions: què m’ha aportat? què he après? què he trobat a faltar? què faria diferent?

Vull començar fent menció al meu propi camí de les TIC. Aquesta mateixa assignatura ja l’havia cursat a la carrera d’Educació Infantil, amb això vull dir que la majoria dels continguts que hem tractat al llarg del quadrimestre ja els tenia. Tot i així m’ha servit per fer memòria i renovar alguns coneixements que tenia en l’oblit així com per reforçar i reafirmar els que tenia.

Al llarg de l’assignatura s’han anat tractant temes que han despertat el meu interès, com la Web 2.0 i les xarxes socials, fins i tot m’ha dut a la recerca de fonts bibliogràfiques per donar resposta a molts dels interrogants plantejats.

Vull posar èmfasi en què he anat descobrint, al llarg de l’assignatura, com espavilar-me en alguns aspectes. Amb això em refereixo a que és molt important saber buscar la informació, i saber a qui adreçar-se per informar-se, més que saber-ho tot o tenir un gran coneixement.

Aquesta assignatura, més que haver après coneixements nous, que també, m’ha servit per conèixer-me una mica més. Ha estat un espai per a que descobreixi quines són les meves necessitats, limitacions, curiositats envers les tecnologies.

Quina relació tinca amb les tecnologies? Com m’espavilo quan no sé alguna cosa? A qui em dirigeixo, a on busco, a qui pregunto? Què és el que m’interessa? Quines motivacions tinc? Com em posiciono davant aquesta era tecnològica? Quin ús en faig de les tecnologies?

Aquestes i un sense fi més de preguntes són les que omplen el meu cap de curiositat per saber més, preguntes de les que poc a poc aniré trobant respostes...

Tot el camí fet i après durant aquest quadrimestre no s’acaba amb l’assignatura, sinó que tots els dubtes, reflexions, curiositats que tinc han de fer també el seu propi camí, i per això es requereix temps.

Així doncs, per acabar, faig referència al títol d’aquesta entrada: la fi d’un camí és l’inici d’un altre.

FIRA DE PROJECTES

El passat 16 de desembre va tenir lloc la fira d’exposicions dels diversos projectes finals de l’assignatura que, precisament, va ser la que em va dur a la creació d’aquest blog.

En aquest últim dia de l’assignatura vàrem poder gaudir dels diferents stands on es veien reflectits tots els treballs que, amb tanta il·lusió i esforç, s’havien preparat pel gran dia.

Només calia veure com estaven decorats cadascun d’ells, amb la originalitat que els dotava i els feia peculiars. S’ha de dir que hi havia de tota mena, alguns estaven més treballats que d’altres, amb idees més o menys innovadores, però tot i així eren de temàtiques molt variades.

De fet, em va sorprendre gratament, tant la posada en comú dels stands com la creativitat amb la que estaven pensats tots els projectes. A més, va ser molt bona idea que la fira fos comptant amb la participació de les diferents classes de la mateixa assignatura, ja que dotava la fira de sentit fent-la més enriquidora.

Seria una llàstima que, després de tot l’esforç i temps dedicat a la creació de tots i cadascun dels projectes es quedés només en el paper, en la idea. Cal, però, perquè tingui més sentit allò que fem, que la idea es dugui a la pràctica.

Amb això vull dir que fora bo extreure’n més profit que el de la fira, anar més enllà. Així doncs, estaria bé poder dur a la pràctica tots i cadascun dels projectes que ja han estat pensats per ser reals. Si més no, tenir-los a disposició de tots per si, en algun moment volguéssim fer-los servir.

Amb bones idees es construeixen projectes amb visions innovadores, canviants; però perquè donin el seu fruit cal dur-les a la pràctica i no deixar-les en la mera reflexió.